Tot el que cal saber sobre escalfaments basats en entrenament neuromuscular

Tot el que cal saber sobre escalfaments basats en entrenament neuromuscular

 

PROBLEMÀTICA / IDEA PRINCIPAL

La ciència ha demostrat l’eficàcia del treball neuromuscular com a eina preventiva de lesions, incloent elements aeròbics (resistència), agilitat, força i equilibri. No obstant, la seva efectivitat depèn de l’adherència i implicació d’entrenadors i jugadors. Per aquest motiu, en l’estudi publicat l’any 2018 van avaluar el nivell d’adherència    respecte un escalfament neuromuscular en jugadors de bàsquet i van examinar les barreres i dificultats que impedeixen la correcte realització del programa.

QUÈ FAN A LA RECERCA?

Es va realitzar un estudi observacional on s’avaluava el grau d’adherència de 31 equips de secundària (masculins i femenins) diferenciant-los en dos grups; amb o sense supervisió. L’escalfament neuromuscular durava 10 minuts i incloïa 13 exercicis basats en el treball aeròbic (4), agilitat (2), força (5) i equilibri (2).

QUINS RESULTATS OBTENEN?

En relació a la utilització total del programa (proporció segons les sessions totals), els resultats van mostrar una mediana del 80%, realitzant-se amb una freqüència (mitjana de sessions per setmana) de 2,3 sessions per setmana. D’altra banda, els 31 equips van mostrar una valors de fidelitat (percentatge d’exercicis realitzats respecte el total del programa) alts, assolint-se 12 dels 13 exercicis totals.

En total, del 52% al 71% dels entrenadors/equips van aconseguir un nivell adherència òptim considerant el llindar marcat en estudis anteriors. No obstant, l’estudi mostra que els grups supervisats van tenir una major utilització del programa comparat amb el grup no supervisat (59% vs 43%). A més, es va observar una major adherència durant els entrenaments en comparació amb els partits.

El percentatge total de criteris/ítems complerts respecte la qualitat d’execució dels exercicis va ser del  48%. Per altra banda, en relació amb el tipus d’exercici, els focalitzats en el treball aeròbic i agilitat van ser més freqüents comparats amb els exercicis de força i equilibri,

La major barrera exposada pels entrenadors  a l’hora de realitzar els programes va ser la limitació de temps (47%), incloent-se també la falta d’espai i la percepció d’una manca d’interès per part del esportistes.

Per últim, identifiquen que els entrenadors de menor edat o amb menys anys d’experiència i les dones obtenen un major índex d’adherència.

APLICACIÓ PRÀCTICA DE L’ESTUDI

Tenint en compte els resultats mostrats en l’estudi,  adaptar els  programes d’entrenament als diferents contexts dels equips és fonamental per mantenir l’efectivitat d’aquests. Per altra banda, els autors consideren necessari implementar tallers d’educació sobre el riscs a lesionar-se i el treball neuromuscular per tal que els entrenadors puguin prendre decisions i realitzar modificacions durant la programació per millorar l’efectivitat de les intervencions.

 

VOLS SABER MÉS?

https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/02640414.2020.1782578?journalCode=rjsp20

Add Your Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *