Un adequat escalfament ajuda a prevenir lesions en el voleibol

Un adequat escalfament ajuda a prevenir lesions en el voleibol

 

La incidència lesiva en jugadors de voleibol oscil·la entre 1,7 i 10,7 lesions per cada 1000 hores de joc, afectant principalment els turmells, genolls i espatlles. Un estudi holandès publicat l’any 2020 va avaluar l’efectivitat d’un escalfament en la reducció del risc lesions durant una temporada completa.

QUÈ VAN FER A LA RECERCA?

Un total de 672 jugadors de voleibol de 73 equips holandesos van participar a l’estudi duat a terme la temporada 2017-2018; 348 jugadors van formar part del grup d’intervenció, que feia un escalfament estructurat anomenat “Volley Veilig” (volley segur) i 324 del grup control, que realitzaven el seu escalfament habitual abans dels entrenaments i els partits. 

El programa d’escalfament “Volley Veilig” que s’administrava a través d’una aplicació, té una durada de 15 minuts i està dividit en una fase preparatòria cardiovascular, treball de l’estabilitat abdominal (core) i exercicis focalitzats en l’articulació del genoll, les espatlles i els turmells. 

 

Imatges de l’aplicació “Volley Veilig” amb la que s’aplicava el protocol d’escalfament de l’estudi.

En concloure l’estudi la incidència de lesions agudes, aquelles resultat d’un esdeveniment traumàtic com una trepitjada o un impacte de la pilota, va ser un 21% menor (l’ús del protocol pot evitar doncs, 2 de cada 10 lesions) en el grup que feia l’escalfament “Volley Veilig” en comparació amb el grup control. En canvi, l’aparició de lesions per sobreús, aquelles que no s’identifiquen amb un origen clar i que succeeixen normalment per microtarumes repetits, va disminuir menys, un 4,5%.

En relació amb la gravetat de les lesions (nombre de dies sense realitzar pràctica esportiva), les diferències entre grups no van ser importants, mentre que la càrrega lesiva (nombre de dies fora de la pràctica esportiva per cada 1000 hores d’exposició dels jugadors) va ser lleugerament inferior en el grup d’intervenció (112,3 contra 115,2).

CONCLUSIONS I APLICACIÓ PRÀCTICA DE L’ESTUDI

Tot i que la reducció de lesions va afectar més a les lesions traumàtiques que a les de sobréus, s’ha pogut observar una interessant disminució de les lesions més prevalents en el voleibol, quan s’incorpora un escalfament estructurat i dissenyat específicament per la modalitat.

Els entrenadors i clubs esportius han de prendre nota de recerques com aquesta, entenent que l’escalfament d’una sessió no és important només per preparar fisiològicament i psicològicament als esportistes, sinó també per evitar lesions esportives.

VOLS SABER MÉS?

Pots consultar l’estudi original en el següent enllaç:

https://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/02640414.2020.1721255

Add Your Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *