L’entrenament de força en el futbol semiprofessional. Un aliat contra les lesions

L’entrenament de força en el futbol semiprofessional. Un aliat contra les lesions

 

PROBLEMÀTICA / IDEA PRINCIPAL

Una pobra execució, la excessiva utilització de certs grups musculars i els desequilibris entre aquests pot desencadenar un augment del risc lesiu en dones futbolistes. El risc de patir una lesió és més elevat en les dones en comparació amb els homes, destacant les lesions de genoll (30.4%) i turmell (17.9%). Un estudi de la Universitat de Barcelona conjuntament amb la UVic analitza els tipus de treball de força orientats a la prevenció de lesions en dones professionals i semi-professionals en el futbol.

QUÈ FAN A LA RECERCA?

Es va realitzar una revisió sistemàtica, on d’un total de 130 articles, vuit van ser els que finalment es van escollir després de complir els criteris d’inclusió i exclusió establerts.

QUINS RESULTATS OBTENEN?

L’evidència va mostrar els següents resultats respecte les estratègies o mètodes utilitzatss per a prevenir lesions:

  • Treball de força: els resultats van mostrar una reducció de les lesions especialment en les lligamentoses del genoll.
  • Orientació neuromuscular de l’entrenament de força: la utilització d’exercicis amb aquesta orientació que incloguin salts, recepcions i desacceleracions poden ajudar a millorar processos cognitius com la percepcióen un ambient complex i canviant com és el futbol.
  • Pliometria: definit de forma bàsica com un entrenament que es basa en l’execució de salts, la majoria dels estudis mostren resultats positius en la reducció de lesions, sent imprescindibles en el cas de la ruptura del LCA (lligament creuat anterior del genoll).
  • Treball excèntric: sembla beneficiós a l’hora de reduir lesions musculars relacionades amb els quàdriceps i isquiosurals, i conseqüentment amb l’articulació del genoll (LCA).
  • Propiocepció: els estudis mostren beneficis en la regió del turmell en esportistes amb deficits causats per una lesió prèvia.
  • Programació de l’entrenament: la durada apropiada s’observa entre sis i vuit setmanes, amb una freqüència mínima de 3 sessions/entrenaments setmanals, sent l’escalfament la part de l’entrenament més utilitzada per a realitzar aquest tipus de protocols.

APLICACIÓ PRÀCTICA DE L’ESTUDI

Com a conclusió final, observem que el treball de força pot ser un perfecte aliat per tal de reduir el nombre de lesions en esports d’equip com el futbol, considerant l’entrenament neuromuscular i el treball pliomètric com un mitjà eficaç en el cas de les lesions lligamentoses com el LCA i el treball excèntric en relació amb les lesions musculars. Per altra banda, s’ha demostrat una manca de resultats pel que fa al treball propioceptiu i a la utilització de protocols estandarditzats, sent necessari la individualització en el treball de força. El treball de tres sessions setmanals d’una durada aproximada de 15 minuts durant un període mínim de 4 setmanes sembla ser suficient per reduir el risc lesiu.

 

VOLS SABER MÉS?

https://www.apunts.org/en-strength-training-in-relation-injury-articulo-S2666506920300560

Add Your Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *